Generalment, l'adjectiu qualificatiu se situa darrere el nom perquè en restringeix el significat i, per tant, funciona com a especificador. Per exemple: 

Ens vam estar en una habitació confortable. 
Ahir vam veure un programa entretingut.
Passa'm un bolígraf blau, si us plau.

En certs casos també és possible posar l'adjectiu davant del nom. Ara bé, quan és a davant generalment té un sentit explicatiu o valoratiu (i no restrictiu), i també pot emfasitzar algun aspecte inherent o conegut del nom. A més a més, de vegades, l'adjectiu també va davant del nom quan forma part de locucions més o menys fixades. Per exemple: 

Això que m'expliques és un autèntic problema. 
Acabem de sentir una escandalosa declaració del director. 
La fada sobrevolava la verda prada que encisava els sentits.
I encara hi va afegir un llarg etcètera.

Cal tenir en compte, però, que alguns adjectius poden canviar de significat segons la posició que ocupen respecte del nom. Per exemple:

És un pobre home ('desgraciat'), però És un home pobre ('sense diners).
Ens va visitar un alt funcionari ('càrrec important'), però Ens va visitar un funcionari alt ('alçària').
La guanyadora va ser una gran dona ('de moltes qualitats'), però La guanyadora va ser una dona gran ('d'edat').

A més de canviar de significat, també hi ha adjectius que canvien de categoria gramatical segons si van davant o darrere del nom: al davant adquireixen un valor adverbial, mentre que al darrere tenen un valor estrictament adjectival. Per exemple:

Finalment, convé notar que els adjectius bo i dolent, quan qualifiquen un nom, van normalment anteposats a aquest nom i es transformen, respectivament, en bon, bona i mal, mala. Per exemple:

És un bon lloc per parar. 
Quina mala notícia que ens van donar ahir.